UNA CARTA MOLT ESPECIAL...

Aquesta setmana vaig rebre un correu electrònic de Vicent Zaragoza, el papo de Bruno. Una setmana plena d'emocions i sorpreses que no imaginava. El correu és una carta que vol que la publique al blog i així ho vaig a fer, Vicent vol acomiadar-se dels robots mitjançant el blog que tantes alegries ens ha aportat a cadascuna de les families, alumnes i més gent que el visita, aqui la teniu:

Estimada Angie,

Pareix l’altre dia però ja han passat dos cursos des d’aquells temps en què cada matí, en portar i deixar a Bruno, el meu nét, a la teua classe, plorava perquè segons les seues pròpies paraules no li agradava l’escola dels majors.

Avui, quasi dos anys després, en comparar l’evolució, estime amb plena satisfacció que es quedava en les millors mans, en les d’una mestra excepcional. Eres el que es diu gent de confiança. Algú a qui li pots deixar amb garanties el millor de nosaltres, els fills, els néts, els xiquets. I ho dic, no sols perquè, com dirien els vells del pla, Bruno ha aprés de lletres i números, sinó més encara, perquè durant aquest temps ha adquirit pautes de convivència i ha sigut un xiquet molt feliç. Anar a escola era, possiblement, l’alegria de cada matí. Per tot això, vull deixar-te constància pública de la meua admiració i agraïment. Convençut que si tothom recorda sempre, durant tota la seua vida, a qui va ser la seua primera mestra, en aquest cas, el meu Bruno i jo mateix et recordarem, a més, amb afecte. Gràcies Angie.

Vicent Zaragoza

Papo de Bruno Zaragoza

PD No m’estranya que, l’altre dia i davant de testimonis, en assabentar-se una estudiant de magisteri que Bruno era alumne teu, reconeixia que, de tant en tant, entrava al teu bloc, als dels ‘Genis’ perquè representes un punt de referència en l’escola infantil local i li interessava conèixer les teues creativitats, és a dir, l’estima i dedicació que li poses a l’ofici i als nostres xiquets.

GRÀCIES, MIL GRÀCIES!!!