Festa de l'aigua 2013...

Hui hem gaudit tots junts de la festa de l'aigua, ha sigut genial!!!

Ho hem passat pipa!!!!

PROJECTE: ADÈU INFANTIL!

Aquest és el darrer projecte que hem treballat aquestos 15 darrers dies del curs. El que hem tractar de treballar és el record, la memòria de totes aquelles coses, projectes, eixides, festes, festivals, noms de les classes, disfresses... treballats al llarg d'aquestos tres anys junts. Aquest projecte està dividit en tres parts que corresponen a les tres edats que té el cicle d'Educació Inafntil 3, 4 i 5 anys. Paral.lelament hem fet una exposició amb els projectes que hem fet, manualitats, difresses... que han portat els robots, perque ho tenien guardat des dels tres anys. Aquesta exposició es troba al hall d'Infantil i es pot vore fins el 21 de juny que la recollirem per poder tornar totes les cosetes als alumnes que finalitzen aquesta preciosa estada a Infantil. Gràcies per tot i a tots i totes. No és un adèu, és un fins sempre.

PORTADA

CONTRAPORTADA

EXPOSICIÓ

PREPAREM LA NOSTRA GRADUACIÓ: ADÈU INFANTIL

Ja s'acosta el fí d'aquesta promoció i l'acabarem amb la nostra graduació el proper divendres 21 de Juny a les 9.30 h al nostre col.le. Estem fent moltes coses, birrets, ninots de graduats, ornar les finestres amb els dibuixos del nom de les nostres classes durant els tres anys...

Aqui us deixe una petita mostra:

Mireu les invitacions:

TINC QUE DONAR LAS GRÀCIES A MIREN, DEL BLOC LA CLASE DE MIREN, DONCS D'UNA ENTRADA D'ELLA VAIG PLAGIAR LA INVITACIÓ. AQUESTA LA HE FET JO FIXA-ME EN LA D'ELLA. GRÀCIES MIREN PER COMPARTIR.

TRADICIONS DEL NOSTRE POBLE: ARCUDE

L'altre dia vam guadir de la visita de Vicent Ramón, director de l'ARCUDE, grup de danses del nostre poble, ens va explicar com va nàixer aquest grup, on ballen, on assagen, quins països pots conèixer ballant amb ells, quins balls fan com LA JOTA VALLERA VELLA i LA JOTA VALLERA NOVA. L'acompanyaven dos xiques Horten i Sandra, que ens vam explicar quina roba es fiquen per ballar i després ens vam fer una demostració ballant les jotes valleres. Tot va ser gràcies a la meua companya Rosana Megia, ja que li ho van proposar a ella i ens va convidar a vore-ho. Si us agraden els balls típcs ja sabeu on teniu que acudir, jejeje.

SORPRESA!!!

El divendres 14 de Juny vaig viure el moment  més emocionant i el major reconeixement a la meua tasca com a docent i com a persona. Totes les families dels meus alumnes al complet van voler demostrar-me allò que senteixen per mi i demostrar també que valoren el meu treball i tot el que he fet amb el millor d'ells ELS SEUS FILLS I FILLES. És un honor per a mi i quedarà gravat per sempre al meu cor, açó no se si es tornarà a repetir mai, però ÉS EL MILLOR QUE M'HA PASSAT. Els regals materials no són el més important,  el que heu vullgut transmetre'm i ho heu aconseguit és que valoreu el meu treball i la meua dedicació, que heu estat tranquils al deixar als vostres nanos i nanes amb mi. I se que ho heu fet de tot cor. El conte una passada, el póster una passada, els dibuixos dels robots una passada, la presentació de power point una passada, el sopar una passada, la festa una passada, vosaltres una passada... I podeu estar contents de que m'heu transmet el carinyo i admiració que sentiu per mi que és el mateix que jo senc per tots vosaltres.

Sou tots i totes ÚNICS, IRREPETIBLES i SINGULARS i espere que em recordeu sempre perque jo ho faré.

OS QUIERO MUCHO, COMO LA TRUCHA AL TRUCHO

                                      

LES MAMIS

ELS PAPIS

UNA GRAN FAMILIA

EL VERDADERO AMOR NO ES OTRA COSA 

QUE EL DESEO INEVITABLE DE AYUDAR

AL OTRO PARA QUE SEA QUIEN ES.

JORGE BUCAY

UNA CARTA MOLT ESPECIAL...

Aquesta setmana vaig rebre un correu electrònic de Vicent Zaragoza, el papo de Bruno. Una setmana plena d'emocions i sorpreses que no imaginava. El correu és una carta que vol que la publique al blog i així ho vaig a fer, Vicent vol acomiadar-se dels robots mitjançant el blog que tantes alegries ens ha aportat a cadascuna de les families, alumnes i més gent que el visita, aqui la teniu:

Estimada Angie,

Pareix l’altre dia però ja han passat dos cursos des d’aquells temps en què cada matí, en portar i deixar a Bruno, el meu nét, a la teua classe, plorava perquè segons les seues pròpies paraules no li agradava l’escola dels majors.

Avui, quasi dos anys després, en comparar l’evolució, estime amb plena satisfacció que es quedava en les millors mans, en les d’una mestra excepcional. Eres el que es diu gent de confiança. Algú a qui li pots deixar amb garanties el millor de nosaltres, els fills, els néts, els xiquets. I ho dic, no sols perquè, com dirien els vells del pla, Bruno ha aprés de lletres i números, sinó més encara, perquè durant aquest temps ha adquirit pautes de convivència i ha sigut un xiquet molt feliç. Anar a escola era, possiblement, l’alegria de cada matí. Per tot això, vull deixar-te constància pública de la meua admiració i agraïment. Convençut que si tothom recorda sempre, durant tota la seua vida, a qui va ser la seua primera mestra, en aquest cas, el meu Bruno i jo mateix et recordarem, a més, amb afecte. Gràcies Angie.

Vicent Zaragoza

Papo de Bruno Zaragoza

PD No m’estranya que, l’altre dia i davant de testimonis, en assabentar-se una estudiant de magisteri que Bruno era alumne teu, reconeixia que, de tant en tant, entrava al teu bloc, als dels ‘Genis’ perquè representes un punt de referència en l’escola infantil local i li interessava conèixer les teues creativitats, és a dir, l’estima i dedicació que li poses a l’ofici i als nostres xiquets.

GRÀCIES, MIL GRÀCIES!!!

L'AVENTURA DELS ROBOTS.

Aquesta entrada és molt especial va dedicada per a una gran MESTRA, MARE, SOGRA, IAIA I AMIGA: MARUJA GALINDO. És la iaia del meu alumne Mateu i és mestra jubilada, treballadora insaciable i a la que li encanten els xiquets i xiquetes i el seu treball. Doncs ella, baix el pseudònim de La Castanyera ens ha regalat una història als robots, en la que que els protagonistes són els xiquets i xiquetes de la classe dels robots i jo, la seua mestra. Ha estat venint a l'aula a montar el llibret i després a fer-ho junt a nosaltres. Va pòrtar tot tipus de vegetació típica del nostre poble i un munt de sabiesa acumulada per la seua experiència com a docent. HEM GAUDIT JUNTS, I NO SABRIA DIR QUI MÉS, SI TÚ O ELS XIQUETS I XIQUETES.

Sols em queda donar-te les gràcies i dir-te que les portes de la meua aula i del nostre cor sempre estaran obertes. GRÀCIES.